FÈNIX TEATRE

Benvinguts!

Aquest és el web de "Fènix Teatre", companyia creada el 1982.

En aquest espai virtual hi podreu trobar informació tant dels

nostres darrers muntatges teatrals, com dels nostres nous projectes.

També hi podreu trobar, fotografies i vídeos dels diferents espectacles que hem realitzat al llarg de més de vint-i-cinc anys d'història.

Us animem a anar descobrint el món de Fènix Teatre!

La companyia, dirigida per Jordi Pons-Ribot, ha realitzat més d'una vintena de muntatges teatrals, des de textos del propi director al de diversos autors:

A. Strindberg, H. Ibsen, A. Bartra, T. Williams, M. Rodoreda, Molière, J. M. de Sagarra, A. Guimerà, S. Rusiñol, J. Ruyra, M. Llor

i Lluís Ferran de Pol.

Estrenes a la Sala Muntaner, Barcelona:

2007-NORA, adaptació de "Casa de nines", d'Ibsen.

2008-LA CLASSE NEUTRA, versió lliure de la novel·la

"L'Auca del senyor Esteve", de S. Rusiñol.

2009-OFFUSCATIO, versió lliure del "Tartuf",

de Molière.

2010-FIGURETES DE VIDRE (The Glass Menagerie),

de Tennessee Williams

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

GENER-FEBRER DE 2012

Actors:

Sergi Argemí, Santi Artigas, Antoni Badia, Fanny Badia,

Helena Casas, Marta Catalán, Maira Comalat, Quim Dotras,

Esperança Doy, Pep Mestres, Joan López, Tere Lloret,

Roger Pou, Josep Riera, Lalo Rodríguez, Xavi Ruiz,

Marcel Sala, Aitor Sampere i Ramon Verdaguer

Caracterització i vestuari: Elisa Echegaray

Disseny il·luminació: Jordi Bibolas

Disseny escenografia: Alfred Casas

Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot

Ferran de Pol, a Miralls tèrbols, ens proposa una recreació de la paràbola del Fill Pròdig. A l'encapçalament de la novel·la, i d'una manera prou evident, hi trobem els versicles 22-24 de l'Evangeli segons sant Lluc. Ferran, però, ens presenta un personatge amb aspectes ben diferents al de la narració evangèlica: l'Enric, el protagonista, i per tant també el de la versió teatral, no sent ni té cap sentiment de culpa. Penso, doncs, que s'acostaria més al mite de Caín que no pas al del Fill Pròdig de l'Evangeli.

L'Enric, com un nou Caín, és l'home en lluita amb ell mateix, és l'home que no es complau amb les aparences, és l'home que restarà condemnat a buscar eternament un sentit a la seva existència. Caín, i en aquest cas l’Enric, ben al contrari d'Abel (personificat pel seu germà Antoni), és l'home que ens qüestiona, que ens inquieta… és aquell individu que no ens deixarà que ens acomodem fàcilment a una vida plàcida i tranquil·la. Caín, i tal vegada l'Enric, serà desterrat al país de Nod a la recerca, si és que això és possible, d'algun fragment de la veritat... o potser de la felicitat.

Salvador Espriu mitifica Arenys, a través de Sinera; Ferran de Pol, ben al contrari, amb el seu Mareny el desmitifica. Miralls tèrbols és també una gran obra coral, m'atreviria dir que és la història de la vida d’un poble. Ferran ens acosta a un Arenys personal, obscur, tèrbol… com un mirall en què es reflecteix el nostre interior, les nostres passions més obscures; tots aquells aspectes ocults de nosaltres mateixos que sovint no volem acceptar, i que tenim amagats en algun racó de la nostra ànima. A Miralls tèrbols, amb la precisió d'un bon cirurgià, va fent la dissecció de les nostres vides i de la nostra existència.

Jordi Pons

DARRERES ESTRENES:

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

GENER-FEBRER DE 2011

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

versió teatral de la novel·la de MIQUEL LLOR

Actors:

Maira Comalat, Rosa Pou, Santi Artigas, Roger Pou, Lalo Rodríguez,

Antoni Badia, Esperança Doy, Ramon Verdaguer, Quim Dotras,

Cati Forcano, Marta Catalán i Ariadna De Vilar.

Caracterització i vestuari: Elisa Echegaray

Il·luminació: Jordi Bibolas

Escenografia: Alfred Casas

Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot

Exemple brillant de com portar

una novel·la a escena

Jordi Pons-Ribot ha versionat i dirigit "Laura a la ciutat dels sants".

COMAS SOLER (TOTMATARO, 16 de febrer 2011)

Després de diverses incursions en el circuit professional fetes els darrers quatre anys amb peces de Henrik Ibsen, Santiago Rusiñol, Molière i Tennessee Williams, el director Jordi Pons-Ribot ha tornat a encapçalar la companyia Fènix Teatre a la seva seu del Teatre Principal d'Arenys de Mar. En aquesta ocasió ha dut a escena la popular novel·la de Miquel Llor 'Laura a la ciutat dels sants' en una versió en què s'ha responsabilitzat de la direcció, l'adaptació i la dramatúrgia. La proposta ha tingut tan bona acollida per part del públic que les representacions inicialment previstes s'han hagut de prorrogar fins entrat el mes de febrer.

Obra de referència generacional

'Laura a la ciutat dels sants', escrita el 1931, és el text més conegut de tota la producció del seu autor i la millor novel·la catalana d'una generació d'escriptors que la guerra civil va escindir. Influït per Dostoievski, Freud, Gide, Joyce i Proust, entre altres, Miquel Llor desplega una meticulositat descriptiva que, malgrat el regust costumista, innova la pràctica literària de la seva època, sobretot pel que fa a l'aprofundiment dels trets de la novel·la psicològica i a una certa temptativa de superació de la moral convencional. Aquestes característiques es fan visibles en la manera com presenta el drama que pateix Laura, la jove i atractiva barcelonina nouvinguda, que ha de sotmetre's als vells prejudicis que imperen a Comarquinal –nom simulat de Vic–, que és la plasmació extrema d'una societat tancada, hipòcrita, maldient i mediocre.

Lectura actual

Jordi Pons-Ribot ha encarat la posada en escena de l'obra amb una mirada que no vol ser només pretèrita. Ens ve a dir que encara avui subsisteixen molts desdenys i tabús socials envers qui és foraster o diferent. Per això a l'oposició estricta entre ciutat i ruralisme que dibuixa la novel·la original de Llor ell hi sobreposa una lectura de més abast i també més actual que delata la insolència o la incivilitat de l'actitud d'alguns personatges i les confronta amb la sensibilitat i l'idealisme que encarna la protagonista de la història. I pel mateix motiu també dóna a entendre que la fugida final de la Laura no és ben bé un fracàs, sinó la dolorosa cerca de la llibertat personal.

Bon treball col.lectiu

És obvi que en la seva adaptació Pons-Ribot ha hagut de dur a terme una feina de síntesi, però l'ha fet amb molta gràcia, de manera que s'acosta més al sabor d'un bon destil·lat que no pas al gust de poc que provocaria una esporga excessiva. En aquest sentit, resol molt bé l'encadenament de seqüències on es focalitza més l'acció amb d'altres que acompleixen la mera funció de nexe narratiu. Amb tot plegat, el director arenyenc ha tornat a demostrar la motivació didàctica subjacent sempre en el seu teatre, perquè es preocupa de servir bé el text i d'oferir al públic una proposta dramàtica feta d'una manera deferent. Un cop més, la labor de tot el seu equip tècnic i artístic ha estat igualment notable. L'espectacular escenografia de caire realista esdevé simptomàtica: atapeïda, aclaparant i amb regalims de negror, enquadra perfectament l'ambient irrespirable de la casa que convertirà Laura en víctima de la intransigència hostil. El repartiment i la direcció d'actors són també remarcables. Cada intèrpret respon adequadament al seu paper i d'entre tots Maira Comalat destaca en la manera de donar el personatge principal i de fer-lo evolucionar paulatinament, segons la circumstància psicològica de cada moment de l'obra. Decididament aquesta 'Laura a la ciutat dels sants' és un treball ben fet en tots sentits, que pel seu interès mereixeria una reposició i l'oportunitat de donar-se a conèixer en d'altres escenaris. Tant de bo sigui així.

q