Aquest és el web de "Fènix Teatre", companyia creada el 1982.

En aquest espai virtual hi podreu trobar informació tant dels

nostres darrers muntatges teatrals, com dels nostres nous projectes.

També hi podreu trobar,  fotografies i vídeos dels diferents espectacles que hem realitzat al llarg de més de trenta-cinc anys d'història.

Us animem a anar descobrint el món de Fènix Teatre!

La companyia, dirigida per Jordi Pons-Ribot, ha realitzat més d'una quarantena de muntatges teatrals, des de textos del propi director al de diversos autors:

A. Strindberg, H. Ibsen, A. Bartra, T. Williams, M. Rodoreda, Molière,

J. M. de Sagarra, A. Guimerà, S. Rusiñol, J. Ruyra, M. Llor, E. Labiche,

S. Espriu,  F. Cucurull, Ll. Ferran de Pol, A. Txèkhov i A. Camus.

  Estrenes a la Sala Muntaner, Barcelona:

           2007-NORA, adaptació de "Casa de nines", d'Ibsen.

           2008-LA CLASSE NEUTRA, versió lliure de la novel·la

                    "L'Auca del senyor Esteve", de S. Rusiñol.

           2009-OFFUSCATIO, versió lliure del "Tartuf",

                    de Molière.

           2010-FIGURETES DE VIDRE (The Glass Menagerie),

                    de Tennessee Williams 

DARRERES ESTRENES

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

GENER-FEBRER 2018  

La paranoia del garrepa

Jordi Pons-Ribot accentua la infelicitat de ‘L’avar’ de Molière

Durant tres caps de setmana de gener i febrer la companyia Fènix Teatre ha presentat a la seva seu del Teatre Principal d’Arenys de Mar una adaptació de ‘L’avar’, la cèlebre obra escrita en prosa per Molière (1622-1673), l’autor més destacat del classicisme francès.

Dirigits per Jordi Pons-Ribot des del 1982, els membres del col·lectiu Fènix Teatre han escenificat més d’una quarantena de peces. En tot aquest temps han anat creant i engrandint el seu públic i amb una periodicitat més o menys anual l’han acostumat a muntatges d’una qualitat remarcable, més aviat pròpia del circuit professional. Tres han estat les principals característiques que han donat categoria als seus treballs. Primerament, una bona tria dels textos, bé fossin d’escriptors catalans com Bartra, Ferran de Pol, Guimerà, Llor, Rusiñol, Ruyra, Rodoreda o Sagarra, bé fossin del repertori universal, com Camus, Ibsen, Molière, Offenbach, Strindberg, Txèkhov o Williams. En segon lloc, una manera de pujar-los a escena amb un exercici interpretatiu acurat per afavorir-ne la recepció. A més, han comptat sempre amb la feina d’ajust intencionadament didàctica duta a terme pel seu director, que en cada ocasió ha procurat afegir-hi el valor d’una mirada o d’una significació que en recalqués la vigència per a un espectador actual.

Dimensió crítica

Tots tres elements s’han tornat a posar de manifest ara a les representacions de ‘L’avar’. La batuta de Pons-Ribot ha exercit de bisturí per cisellar l’obra de cap a peus. Advertint que es tractava d’una versió lliure de l’original, ha retallat la trama, ha prescindit de seqüències, situacions i personatges no nuclears i fins i tot ha capgirat l’ordre cronològic de l’acció dramàtica. Però vet aquí que la poda l’ha feta amb tanta astúcia que ha aconseguit una dramatúrgia que reforça la dimensió de crítica de costums, que és el rerefons moral que, més enllà de les convencions i usos teatrals del segle XVII, Molière volia subratllar radicalment a la seva comèdia. Un encert, per tant.

La cobdícia s’encomana

La funció de Fènix Teatre s’inicia pel que es pot considerar que és la conclusió. Harpagó, el ronyós protagonista, està reclòs a la cel·la d’un manicomi. Senil, paranoic i vitalment acabat, li anirà desfilant pel davant la visió de les principals escenes del fil argumental de l’obra. Com si es tractés d’al·lucinacions, aquest aparent joc de flashbacks dona raó de la seva fi: l’anguniosa solitud d’una desferra humana amb el temor obsessiu que li robin el tresor que amaga. Jordi Pons-Ribot defuig així un tret que ha marcat molts dels muntatges convencionals de ‘L’avar’, sovint mostrat només com la caricatura d’un bufó gasiu i tòpic. Ell, en canvi, el tracta amb severitat i hi oposa molta més comicitat en la interpretació dels altres papers del repartiment. Un contrapunt que no és cap contradicció, perquè no desdiu de l’exageració de tipus pròpia de la Commedia dell’Arte, que amb tota evidència va influir en aquest text de Molière. Però sobretot perquè és una manera de recalcar també la poca dignitat dels altres personatges. Viciats per la cobdícia odiosa d’Harpagó, tots es degraden amb altres formes d’egoisme, sigui adulació, fatxenderia, fingiment, engany o furt.

Encapçalat per Quim Dotras com a figura central, tot l’elenc compleix bé en cadascun dels rols. Il·luminació, caracteritzacions i vestuari són també de gran eficàcia.  Especialment remarcable és l’escenografia d’Alfred Casas, que reprodueix de manera realista les proporcions del confinament físic i el marc del trasbals mental del gran garrepa. Al capdavall, tots són factors que arrodoneixen el mèrit de l’equip artístic i tècnic de Pons-Ribot en aquesta nova producció que acaba insistint en que el despotisme del diner, sigui en la societat burgesa de la França urbana de fa quatre segles que criticava Molière, sigui sota el capitalisme especulatiu contemporani, sempre és una immundícia. 

Comas-Soler

TOTMATARÓ  - Gener 2018

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

MAIG-JUNY 2017

El malentès, d'Albert Camus (2017)

Fotografies: Alfred Casas

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

GENER-FEBRER 2016

Actors:

Sergi Argemí, Marta Catalan, Quim Dotras, Josep Riera, Antoni Badia,

Joan Monfort, Lalo Rodríguez Fita, Maira Comalat, Josep Mestres, 

Núria Rodríguez Fita, Gemma Sangerman, Ramon Verdaguer,

Mercè Boher, Santi Artigas...

Piano: Míriam Marí

 Caracterització i vestuari: Elisa Echegaray

Disseny il·luminació: Jordi Bibolas

Disseny escenografia: Alfred Casas

Direcció: Jordi Pons-Ribot

         Un barret de palla d'Itàlia (2016)

         Fotografies: David Castanyeda

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

GENER-FEBRER 2013

Un Txèkhov proper

En els darrers anys la labor teatral duta a terme pel director Jordi Pons-Ribot al capdavant de la companyia Fènix Teatre ha ofert interessants incursions en peces clàssiques d'Ibsen, Rusiñol, Molière i Tennessee Williams i també en adaptacions de textos narratius de Miquel Llor i de Lluís Ferran de Pol. Ara, en el seu quarter del Teatre Principal d'Arenys de Mar, acaba de presentar una altra proposta: 'L'oncle Vània', d'Anton Txèkhov. Malgrat que, d'entrada, les característiques concretes d'aquesta nova posada en escena puguin semblar molt diferents d'altres dels seus treballs anteriors, ben mirat hi emergeix amb força un denominador comú que les connecta i que és el traç distintiu de la manera de fer de Pons-Ribot. Es tracta del respecte amb què aborda el text com a fonament essencial de tot el treball dramatúrgic i, en conseqüència, com aquest esdevé un element possibilitador de l'apropiació de l'obra per part del públic.

Proximitat i senzillesa

Aquesta voluntat facilitadora, a 'L'oncle Vània' ja la fa perceptible de bon començament en la disposició mateixa d'un escenari reduït de dimensions, voltat de dues grades amb els espectadors materialment a sobre. Així, el caràcter proper i exigu de l'espai en què es mouen els protagonistes del drama esdevé un factor que subratlla amb claredat el confinament físic, anímic i existencial que els aclapara. La seva frustració gairebé es pot tocar. Una altra opció de direcció, igualment orientada a fer-ho tot més pròxim, consisteix a esperonar el to general de la representació: escurça determinats passatges, introdueix un narrador per a les principals acotacions i aviva el tempo habitualment parsimoniós de l'atmosfera distintiva dels relats de Txèkhov. L'ambientació i el vestuari, que són del tot contemporanis i senzills, ajuden també a acostar l'espectacle, a donar-li un tombant planer. No hi ha ni disfresses, ni simulacions, ni artificis de decoració o d'utillatge, per molt que l'acció dramàtica se situï a la Rússia rural de finals del vuit-cents.

Versió suggestiva

Potser algun d'aquests trets d'estilització adoptats pel director i la gent de Fènix Teatre comporta la pèrdua de certs matisos contrapuntats que són tan peculiars en els personatges de les creacions de Txèkhov, on cadascun és un món i evoluciona segons les pròpies raons, sentiments i contradiccions, sovint enigmàticament. Això no obstant, es pot dir que aquesta versió arenyenca de 'L'oncle Vània' orquestra prou bé el cúmul d'humanitat que es confronta i s'entrelliga a la casa camperola de la família dels Voinitzki, amb l'arribada del professor Serebriakov i l'atractiva Ielena, la seva nova esposa, que seduirà tant Vània com el doctor Àstrov. La vida a la llar quedarà alterada de manera fatal, principalment per als que ja hi eren. Al final, quan hagi marxat qui ho ha posat tot de sotsobre, quedaran els laments, el treball resignat i els respectius amors impossibles de Vània i la seva neboda Sònia. Aquesta, convençuda que tots dos hauran de suportar amb paciència les proves que el destí encara els enviarà, expressa significativament a l'última rèplica el desig de reposar, almenys després de la mort. Comptat i debatut, l'aproximació que Jordi Pons-Ribot i el seu equip fan d'una de les millors obres teatrals de l'escriptor rus resulta suggestivament meritòria.

                                                           COMAS SOLER (TOTMATARÓ)

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

GENER-FEBRER DEL 2012

Actors:

Sergi Argemí, Santi Artigas, Antoni Badia, Fanny Badia,

Helena Casas, Marta Catalán, Maira Comalat, Quim Dotras,

Esperança Doy, Pep Mestres, Joan López, Tere Lloret,

Roger Pou, Josep Riera, Lalo Rodríguez, Xavi Ruiz,

Marcel Sala, Aitor Sampere i Ramon Verdaguer 

Caracterització i vestuari: Elisa Echegaray 

Disseny il·luminació: Jordi Bibolas

Disseny escenografia: Alfred Casas

Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot

Ferran de Pol, a Miralls tèrbols, ens proposa una recreació de la paràbola del Fill Pròdig. A l'encapçalament de la novel·la, i d'una manera prou evident, hi trobem els versicles 22-24 de l'Evangeli segons sant Lluc. Ferran, però, ens presenta un personatge amb aspectes ben diferents al de la narració evangèlica: l'Enric, el protagonista, i per tant també el de la versió teatral, no sent ni té cap sentiment de culpa. Penso, doncs, que s'acostaria més al mite de Caín que no pas al del Fill Pròdig de l'Evangeli.

L'Enric, com un nou Caín, és l'home en lluita amb ell mateix, és l'home que no es complau amb les aparences, és l'home que restarà condemnat a buscar eternament un sentit a la seva existència. Caín, i en aquest cas l’Enric, ben al contrari d'Abel (personificat pel seu germà Antoni), és l'home que ens qüestiona, que ens inquieta… és aquell individu que no ens deixarà que ens acomodem fàcilment a una vida plàcida i tranquil·la. Caín, i tal vegada l'Enric, serà desterrat al país de Nod a la recerca, si és que això és possible, d'algun fragment de la veritat... o potser de la felicitat.

Salvador Espriu mitifica Arenys, a través de Sinera; Ferran de Pol, ben al contrari, amb el seu Mareny el desmitifica. Miralls tèrbols és també una gran obra coral, m'atreviria dir que és la història de la vida d’un poble. Ferran ens acosta a un Arenys personal, obscur, tèrbol… com un mirall en què es reflecteix el nostre interior, les nostres passions més obscures; tots aquells aspectes ocults de nosaltres mateixos que sovint no volem acceptar, i que tenim amagats en algun racó de la nostra ànima. A Miralls tèrbols, amb la precisió d'un bon cirurgià, va fent la dissecció de les nostres vides i de la nostra existència.

                                                                                              Jordi Pons

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR  

GENER-FEBRER DEL 2011

Versió teatral de la novel·la de MIQUEL LLOR

Actors:

Maira Comalat, Rosa Pou, Santi Artigas, Roger Pou, Lalo Rodríguez,

Antoni Badia, Esperança Doy, Ramon Verdaguer, Quim Dotras,

Cati Forcano, Marta Catalán i Ariadna De Vilar.

Caracterització i vestuari: Elisa Echegaray 

Il·luminació: Jordi Bibolas

Escenografia: Alfred Casas

Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot 

Exemple brillant de com portar

una novel·la a escena                

Jordi Pons-Ribot ha versionat

i dirigit "Laura a la ciutat dels sants".

                                  COMAS SOLER (TOTMATARO, 16 de febrer 2011)

Després de diverses incursions en el circuit professional fetes els darrers quatre anys amb peces de Henrik Ibsen, Santiago Rusiñol, Molière i Tennessee Williams, el director Jordi Pons-Ribot ha tornat a encapçalar la companyia Fènix Teatre a la seva seu del Teatre Principal d'Arenys de Mar. En aquesta ocasió ha dut a escena la popular novel·la de Miquel Llor 'Laura a la ciutat dels sants' en una versió en què s'ha responsabilitzat de la direcció, l'adaptació i la dramatúrgia. La proposta ha tingut tan bona acollida per part del públic que les representacions inicialment previstes s'han hagut de prorrogar fins entrat el mes de febrer.

Obra de referència generacional

'Laura a la ciutat dels sants', escrita el 1931, és el text més conegut de tota la producció del seu autor i la millor novel·la catalana d'una generació d'escriptors que la guerra civil va escindir. Influït per Dostoievski, Freud, Gide, Joyce i Proust, entre altres, Miquel Llor desplega una meticulositat descriptiva que, malgrat el regust costumista, innova la pràctica literària de la seva època, sobretot pel que fa a l'aprofundiment dels trets de la novel·la psicològica i a una certa temptativa de superació de la moral convencional. Aquestes característiques es fan visibles en la manera com presenta el drama que pateix Laura, la jove i atractiva barcelonina nouvinguda, que ha de sotmetre's als vells prejudicis que imperen a Comarquinal –nom simulat de Vic–, que és la plasmació extrema d'una societat tancada, hipòcrita, maldient i mediocre.

Lectura actual

Jordi Pons-Ribot ha encarat la posada en escena de l'obra amb una mirada que no vol ser només pretèrita. Ens ve a dir que encara avui subsisteixen molts desdenys i tabús socials envers qui és foraster o diferent. Per això a l'oposició estricta entre ciutat i ruralisme que dibuixa la novel·la original de Llor ell hi sobreposa una lectura de més abast i també més actual que delata la insolència o la incivilitat de l'actitud d'alguns personatges i les confronta amb la sensibilitat i l'idealisme que encarna la protagonista de la història. I pel mateix motiu també dóna a entendre que la fugida final de la Laura no és ben bé un fracàs, sinó la dolorosa cerca de la llibertat personal.

Bon treball col.lectiu

És obvi que en la seva adaptació Pons-Ribot ha hagut de dur a terme una feina de síntesi, però l'ha fet amb molta gràcia, de manera que s'acosta més al sabor d'un bon destil·lat que no pas al gust de poc que provocaria una esporga excessiva. En aquest sentit, resol molt bé l'encadenament de seqüències on es focalitza més l'acció amb d'altres que acompleixen la mera funció de nexe narratiu. Amb tot plegat, el director arenyenc ha tornat a demostrar la motivació didàctica subjacent sempre en el seu teatre, perquè es preocupa de servir bé el text i d'oferir al públic una proposta dramàtica feta d'una manera deferent. Un cop més, la labor de tot el seu equip tècnic i artístic ha estat igualment notable. L'espectacular escenografia de caire realista esdevé simptomàtica: atapeïda, aclaparant i amb regalims de negror, enquadra perfectament l'ambient irrespirable de la casa que convertirà Laura en víctima de la intransigència hostil. El repartiment i la direcció d'actors són també remarcables. Cada intèrpret respon adequadament al seu paper i d'entre tots Maira Comalat destaca en la manera de donar el personatge principal i de fer-lo evolucionar paulatinament, segons la circumstància psicològica de cada moment de l'obra. Decididament aquesta 'Laura a la ciutat dels sants' és un treball ben fet en tots sentits, que pel seu interès mereixeria una reposició i l'oportunitat de donar-se a conèixer en d'altres escenaris. Tant de bo sigui així.            

q

17 de maig del 2019, al Teatre Principal d'Arenys de Mar

L'ÚLTIM COMBAT

LECTURA DRAMATITZADA

sobre el text de la novel·la de

FÈLIX CUCURULL

Actors:

Sergi Argemí, Quim Dotras i Gemma Sangerman

Disseny imatges i so:

Sergi Fortuny

Il·luminació:

Toni Riba

Ajudant de direcció:

Joan Ramon Cabús

Direcció i adaptació:

Jordi Pons-Ribot

19 de juny del 2018, al Teatre Principal d'Arenys de Mar

HE MIRAT AQUESTA TERRA

LECTURA DRAMATITZADA

amb textos de SALVADOR ESPRIU

Introduccions d'AGUSTÍ ESPRIU I MALAGELADA

Actors:

Sergi Argemí, Fanny Badia, Joan Ramon Cabús, Marta Catalan,

Maira Comalat, Quim Dotras i Ramon Verdaguer

Assesorament tècnic:

Alfred Casas, Sergi Fortuny i Toni Riba

Direcció i adaptació:

Jordi Pons-Ribot

 14 de juny del 2016, al Teatre Principal d'Arenys de Mar

LECTURA DRAMATITZADA

sobre textos de

JOSEP MARIA ARNAU I PASCUAL

POETA I DRAMATURG

Actors: 

Santi Artigas, Sergi Argemí, Joan Ramon Cabús, Maira Comalat,

Quim Dotras, Josep Mestres, Gemma Sangerman i Ramon Verdaguer

Assesorament tècnic:

Alfred Casas, Toni Riba i Sergi Fortuny

Dramatúrgia i direcció:

Jordi Pons-Ribot

12 de juny del 2012, al Teatre Principal d'Arenys de Mar

 LECTURA DRAMATITZADA

EL TEATRE DE JOVENTUT 

DE JOSEP MARIA DE SAGARRA

del 1917 al 1935

Narradors: Joan Ramon Cabús, Marta Catalán, 

Maira Comalat, Claudi Domingo i Quim Dotras

Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot

    15 de juny del 2010, al Teatre Principal d'Arenys de Mar 

 LECTURA DRAMATITZADA

        Adaptació del conte de Joaquim Ruyra

      EN GARET A L'ENRAMADA

       amb l'ESBART DANSAIRE D'ARENYS DE MUNT

        Narradors: Maira Comalat i Claudi Domingo

   Vestuari: Paquita Roca

       Espai i il·lustracions: Alfred Casas 

      Coreografia i direcció esbart: Carles Marpons

       Dramatúrgia i direcció: Jordi Pons-Ribot

    En Garet a l'enramada (2010)

TEATRE PRINCIPAL D'ARENYS DE MAR

Desembre 2013-Gener 2014

FÈNIX TEATRE

           col·labora amb motiu dels 150 anys de la S. C. L'Esperança                                           

           Com cada any... els Pastorets (Des. 2013-Gen. 2014)