La diferència bàsica de la nostra proposta teatral amb l'obra de Molière és que, si a l'original es desemmascara a Tartuf, en la nostra versió és Tartuf qui desemmascara la resta de personatges. I és per aquí on hem conduït l'espectacle: en l'estranya fascinació i ambigüitat de Tartuf, en l'ambivalència del bé i el mal, en l'atractiu del mal… per altra banda del tot lligat a la  nostra naturalesa. Es diu que, sovint, el diable apareix com àngel de llum.

També es podria dir que, més que l'obra de Tartuf, hem fet la de Segimon (Orgon), la seva ofuscació i tot el que això desencadena. Segimon és un home infantil, immadur, que no vol assumir el seu inconscient, la seva part instintiva, la seva ombra…vol fer l'àngel i acaba fent la bèstia. És possiblement en la suggestió i la possessió que exerceix Tartuf sobre Segimon on rau l'interès i la grandesa de l'obra de Molière.

A OFFUSCATIO, l'obra de Molière ha sofert un seguit  de  transformacions:  des del  canvi d'època -l'acció transcorre  com a teló de fons el 1952, a la Barcelona del  Congrés Eucarístic Internacional-, a l'alleugeriment del text fins a la transposició de personatges i escenes. Hem intentat subratllar el que hi pot  haver darrere de les paraules, creant noves situacions i proposant un nou final.
                                                       Jordi Pons-Ribot

Autor: Molière

Actors: Cesc Casanovas, Andreu Banús, Gemma Sangerman, Lluïsa Sala, Claudi Domingo, Quim Dotras, Mima Riera, David Ortega i Mercè Boher.

Disseny il·luminació: Jordi Bibolas
Disseny escenografia i vestuari: Alfred Casas

Adaptació i direcció: Jordi Pons-Ribot